16/01/2013

Els constructors proposen al Govern un pla de xoc basat en la rehabilitació energètica.

Els constructors proposen al Govern un pla per a l'impuls de la rehabilitació i millora de l'eficiència energètica dels edificis construïts (PIRMEF). L'objectiu seria crear ocupació estable i de qualitat, reduir el consum energètic i restablir la seguretat i accessibilitat d'edificis públics i dels habitatges privats.

El PIRMEF contempla la rehabilitació i millora de l'eficiència energètica d'un mínim de 2.600.000 habitatges fins al 2020. Amb això podria generar-se una mitjana de 130.000 llocs de treball directes, que generarien tornades acumulades per estalvi d'energia i CO2 de 8.900 milions d'euros que, en part, finançarien el cost inicial. La inversió en qualitat i eficiència energètica en habitatges pot generar un estímul econòmic global equivalent a 2,6 vegades aquesta inversió.

Els beneficis per a la societat de la rehabilitació energètica, en estalvi d'energia, reducció d'emissions de CO2 i generació de llocs de treball estables i de qualitat, estan àmpliament reconeguts en les polítiques de la Unió Europea. Diversos països del nostre entorn porten anys aplicant-les amb èxit i són una font d'experiència a aprofitar. Aquestes polítiques estableixen que és fonamental que el sector públic s'erigeixi com a tractor exemplaritzant per impulsar l'oferta en serveis de rehabilitació energètica.

L'avaluació del consum energètic es realitza a través de l'anàlisi de factures d'electricitat i gas, mesuraments in situ i programes informàtics de simulació que ajuden a determinar el consum real i teòric. Determinar el consum energètic és fonamental per definir les millores i solucions a incorporar a l'edifici per explotar al màxim les possibilitats d'estalvi segons una anàlisi cost beneficio. Tot això suposa que el sector serà encara més intensiu en informació.

Les empreses registrades del sector i els seus professionals tenen les condicions necessàries per realitzar la rehabilitació amb solvència i garanties per al client.

S'ha d'aprofitar la revisió de les condicions de seguretat, accessibilitat i funcionalitat dels edificis per incloure la rehabilitació energètica, que només incorpora un cost alguna cosa superior que la rehabilitació tradicional però que permet la seva amortització pels estalvis aconseguits.

El PIRMEF s'estructura en 5 punts:

• 1) Avaluar amb urgència el consum energètic dels edificis públics existents. Realitzar els projectes de millora en el comportament passiu (edificis) i actiu (instal·lacions i equips). Revisió de les condicions de seguretat, accessibilitat i funcionalitat. El pla hauria d'establir prioritats d'actuació en funció del balanç inversió/retorno, valorant també la millora en l'accessibilitat i la seguretat mitjançant paràmetres socials.


• 2) Estimular amb ajudes i desgravaments fiscals la millora dels edificis privats. Incentivar la millora de la seguretat, l'aïllament, l'accessibilitat tant dels edificis d'habitatges com dels edificis de serveis amb justificació de les millores obtingudes en relació a l'estalvi energètic.

  Exemples de mesures aplicables són: facilitats de finançament a través del rebut de la companyia energètica; reduccions de l'IBI i de l'IRPF; préstecs amb interessos reduïts vinculats a la propietat; subvencions directes de les actuacions; creació d'actius d'eficiència energètica fungibles i financiables que tinguin un accés ampli als mercats de capital; contractes estandarditzats que donin garanties de resultats als clients, etcètera..

• 3) Aplicació de l'IVA reduït als projectes de millora dels edificis existents amb les modificacions necessàries perquè siguin aplicades clarament a totes les intervencions de millora sense excepció ni interpretacions recaptatòries (La tornada via imposats i aflorament de l'economia submergida seria més que proporcional al que es pugui recaptar amb “ànim recaptatori”). L'aplicació d'un IVA reduït facilitarà aflorar l'economia submergida del sector i, per tant, incrementarà la recaptació, ja que els clients preferiran obtenir una factura que els garanteixi la qualitat de les actuacions realitzades i la possibilitat de reclamació. D'altra banda, les empreses que compleixen amb totes les seves obligacions legals es veuran reforçades enfront de la competència deslleial d'empreses pirata que no compleixen els mínimes garanties de seguretat i qualitat.


• 4) Accelerar l'aplicació de la Inspecció Tècnica d'Edificis a tots els edificis existents introduint la certificació energètica. Establir una classificació (Segell de Qualitat dels edificis existents) obligatòria en les transaccions immobiliàries (lloguer o compra-venda). L'actual regulació de la ITE és inconsistent amb les directives emanades de la Unió Europea perquè no permetran aconseguir els objectius d'estalvi energètic i de reducció d'emissions de CO2 establerts pel 2020. El Segell de Qualitat és fonamental perquè el consumidor sàpiga realment les característiques de l'edifici que compra o lloga, tant des del punt de vista energètic com de funcionalitat i seguretat.


• 5) Incorporar la millora dels edificis existents en programes més amplis de millora i regeneració de l'Hàbitat Urbà, establint programes específics en zones degradades de les viles, pobles i ciutats espanyoles. Per complir els objectius establerts pel 2020 per la Unió Europea, així com millorar el parc construït i adequar-ho a la normativa vigent, és necessari una planificació àmplia i omnicomprensiva de les actuacions a realitzar. Existeixen estudis, programes i plans tant d'administracions públiques com d'entitats privades sobre els quals desenvolupar la proposta, com la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya, el model de "Rehabilitació integral de barris andalusos" o el Pla de Rehabilitació i Habitatge 2009-12. Segons aquest últim, la inversió en qualitat i eficiència energètica en habitatges pot generar un estímul econòmic global equivalent a 2,6 vegades la inversió realitzada, a més de millorar la qualitat de vida i l'estalvi energètic. Diversos estudis europeus indiquen que de mitjana poden generar-se 18 ocupacions estables, de qualitat i a llarg termini, per cada milió d'euros invertit en renovació d'habitatges.